Miniactivitat PAC 2.1. Sobre el canvi conceptual

INTRODUCCIÓ

Aquesta PAC m’ha servit per reflexionar entorn a la primera PAC realitzada al inici de la matèria fent constància de coneixements previs, i la segona PAC, veient com van creixent els meus coneixements i com vaig assimilant els conceptes.
A vegades una cosa nova et sembla difícil simplement perquè no m’havia posat, i simplement era treure’m fantasmes, dedicar-hi temps, provar i “jugar”, veient que ho podia fer realitat.

¿S’HA PRODUÏT CANVI CONCEPTUAL? PER QUÈ?

Al començar la matèria tenia poques coses clares, només els breus coneixements que vaig poder incorporar al començar la matèria fa un any i haver-la de deixar per un accident de moto.
La primera opinió generada a la primera PAC avaluativa va ser de “tenir poca idea” de que no me’n recordava gaire dels conceptes que ens plantejaven i vaig recórrer a conceptes incorporats i assimilats per la formació que tinc com educadora social i terapeuta de programació nèurolinguística.

Ara per ara, he posat atenció sobre com he anat evolucionant en conceptes com societat, tecnologia, educació, etc. Ampliant coneixements i enriquint el meu mapa mental i conceptual

Seguint el material d’en David Jonassen, penso que aprenen a incorporar qualsevol tipus d’aprenentatge per models (modelatge), a vegades inconscient (sobretot de petits), en els quals em vist una manera d’assimilar, d’actuar i aplicar, veient com es posa en pràctica i comprovant els resultats. Tinc incorporat un model mental bastant ric en absorbir coneixements nous ja que així m’ho han ensenyat de petita, sense descartar res i enriquint-me de noves experiències que sempre poden aportar alguna cosa.

El procés evolutiu entre l’avaluació inicial i el primer mapa, i la segona mini pac havent realitzat un estudi rigorós i reflexió dels conceptes exposats, es visible ja que el primer treball representa coneixements previs, sense haver aprofundit en la matèria i la segona mini pac apunta un estudi profund a nivell mental i reflexiu de conceptes que utilitzava sovint a la feina o al dia a dia. Afirmo que ha existit en mi un canvi conceptual simplement per haver dedicat temps a pensar-hi, per comentar amb el meu cercle de gent més propera els diferents conceptes i haver-los exposat al blog per a que hi participin, el fet d’haver d’interrelacionar-los havent pensat més i aprofundit més en el seu significat i d’on provenien, quina era la seva història i donar-li a tot aquest conjunt un sentit i una raó de ser allà, junts i relacionats.

Hi ha hagut una construcció de coneixement explícita al donar-se en mi un aprenentatge significatiu i un descobriment de que conceptes utilitzats d’una manera simple poden arribar a ser més enllà del que molta gent es pot plantejar. M’he adonat que a vegades molts de nosaltres podem utilitzar conceptes d’una manera clara i segura, sense tenir en compte d’on venen i com han sorgit, com s’han creat, com s’utilitzen i com han pogut evolucionar fins avui dia, i això no m’agrada, penso que haurem de tenir més coneixement, més formació, que ens suscitessin a investigar, que ens despertessin la motivació per crear amb una fonamentació sòlida i clara.

En aquesta línia, moltes vegades a la vida has de fer coses per que les has de fer, o has de passar per allà per aconseguir d’altres, que d’entrada et podem motivar més, o suscitar més interès, i las prens com una cosa més o com deia al principi d’aquesta pac per ¿omplint un expedient? i quan et poses en matèria, i et dones una oportunitat per aprendre et pots sorprendre.

Penso que he experimentat un a reorganització dels conceptes que vaig exposar al primer mapa, acomodant interiorment teories plantejades, evolució històrica i posada en practica en l’actualitat. Substituint idees anteriors, al no haver-hi aprofundit tant en temes així, per un canvi sencer estructural assimilant les idees i fent-les meves, adonant-me conscientment del aprenentatge i posant tots els meus sentits, atenció i intencions per assimilar-lo de la millor manera possible. Al fer la primera avaluació, m’anava adonant de que havia d’explorar més i aprofundir més ja que la sensació de tenir poques alternatives a nivell intern em provocava bastant neguit, pensant que m’havia d’espavilar i posar-me al dia, investigar més, llegir i reflexionar per incorporar, enriquir i construir una base sòlida al parlar sobre tots aquest temes.
Les avaluacions inicials es tindrien que dur a terme més sovint per fer que l’alumne es plantegi que sap i on li manquen aprenentatges.

Els conceptes treballats, són conceptes que com a psicopedagogs podem utilitzant bastant a la nostra tasca, així que penso que complien totes les característiques per fer-se atractius cognitivament en tots els estudiants de la matèria. Reflexions, mapes conceptuals, baixar-te un programa per fer-ho, el blog, “xafardejar” per internet, compartir i debatre, són coses que moltes persones fan i fem sense tenir molta idea de com fer-les o com manegar-les excel•lentment. ¿I per què quedar-nos amb menys?

Al fer el blog se’m va despertar una força bastant bona i saludable que va fer que estigues dos dies enganxada al ordinador per acabar-lo, simplement pel fet d’aprendre com anava i aprendre a manegar-ho a la meva.
Al fer el mapa conceptual dies abans vaig estar fent proves amb conceptes d’altres àmbits per veure com funcionava el nou programa, ja que el que tenia (Triall) no m’acabava de agradar ja que el feia una mica infantil pels dibuixos que utilitza, etc. El compromís que anava adquirint, ja no amb la matèria, sinó amb mi mateixa em feia gràcia internament, i m’agradava.
El fer la signatura al correu de la web de la UOC em va portar uns dies intentant trobar com es feia i l’índex automàtic amb hipervínculs em te una mica capgirada però ho espero aconseguir.
Tots aquests aprenentatges són significatius per a mi ajudant-me a construir representacions internes amb la base d’aprenentatges ja realitzats al llarg de la meva vida, però el que més m’ha resultat significatiu es la meva implicació, la força, el temps que sense adonar-me he dedicat capficada a que em sortissin les coses marcades i la satisfacció d’aconseguir-les. M’he sorprès bastant amb la meva actitud i despertar.

COMPARACIONS I REFLEXIONS BREUS DE MAPES CONCEPTUALS
MAPA CONCEPTUAL INICIAL DE LA PAC 1.1
Reflexionant sobre aquest mapa conceptual realitzat a la PAC 1.1, amb el mapa conceptual que ve a continuació de la PAC 1.3, penso que he ampliat bastant els conceptes que fins ara no havia tingut en compte a l’hora de pensar en la variabilitat de possibilitats que es poden enllaçar amb aquests conceptes.

Tot i que en la valoració de la PAC 1.3 el mapa conceptual presentat es pot aproximar més a un esquema d’idees que a un mapa de conceptes, valoro molt positiva la meva integració dels conceptes exposats i assimilacions fetes des de un primer mapa i aproximacions a la matèria cap a un segon mapa. Penso que encara falten algunes integracions al segon mapa i que podria haver estat més acurat. Les relacions fetes són molt més completes al segon mapa i tenen més riquesa en quant a coneixements. Penso que faltaria haver exposat be les conseqüències de la CTS en relació a l’ensenyament i l’aprenentatge.

En general, i comparant els dos mapes, estic més “contenta” amb el segon realitzat a la PAC.1.3 pels aprenentatges que he fet, que no amb el primer mapa, fet al principi de la matèria tenint en compte els coneixements previs que veient-lo ara, penso que eren gairebé nuls.

Comparant els conceptes dels dos mapes, al primer, no es veu una relació rica entre els conceptes importants a treballar i reflexionar: persones, societat, ciència, tecnologia i educació.
Gairebé interrelacionen com per casualitat al compartir vida al mateix món, però no els vaig posar ben be relacionats. De la societat sortien les persones, ja que elles formen i creen la societat, a aquesta se li generen inquietuds desenvolupant l’educació, successivament, movent i experimentant cap a la tecnologia i investigant sobre això a la ciència. Realment ho plantejava com a molt independent sent inconscient de les relacions que s’estableixen sobretot entre ciència i tecnologia com a premissa de que la tecnologia no només pot ser una ciència aplicada, i que el desenvolupament científic no només depèn necessàriament del avenç tecnològic.
Ciència, tecnologia i societat formen un triangle on l’educació queda al mig, sense entendre’s gaire com es gestiona aquesta interrelació. Suposo que estava basada molt en un concepte amb base tecno-determinista, (igualment, amb poca base) on les diferents sensibilitats de la societat mouen la tecnologia, i aquesta és l’eina per col•laborar i crear. L’educació al mig, determinarà una defensa a la presencia de la ciència i la tecnologia a l’escola i que aquest progrés, determina l’educació i les persones. Ara per ara, penso la importància d’aquests processos a la tecnologia educativa tant en disseny, aplicació avaluació dels processos que s’esdevenen al ensenyament, no només incorporant les TIC, com pensa molta gent.

Al acabar el mapa conceptual a l’activitat 1.3, veig els tres conceptes importants (ciència, tecnologia i societat) de manera més interactiva com una sola entitat al interactuar i influenciar-se conjuntament de manera més rica i sòlida, havent estudiat i fent referència a la seva evolució històrica i a la fonamentació teòrica en varies disciplines i teories.

QÜESTIONS DE DESENVOLUPAMENT BREU DE LA PAC 1.1.

1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Penso que ajuda moltíssim un bon desenvolupament tecnològic i científic, però que no el determina, penso que hauria d’anar a la par.
Penso que determina i garanteix el progrés econòmic i social per la interrelació que té amb la societat, avança conjuntament.
2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses? Penso que la fonamentació científica no sempre implica neutralitat ideològica.
Es podria arribar, amb una clara concienciació desinteressada d’interessos ocults de les persones encarregades de contribuir en aquests fonaments.
Al estudiar l’evolució històrica i la relació entre aquestes teories penso que si que pot arribar a una neutralitat ideològica ja que comparteixen i creen sinergia.
3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment. Tenir-les present si, estic molt d’acord, utilitzar-les indispensablement no.
Penso que es indispensable una bona formació i una base sòlida d’aprenentatge en aquesta matèria. Hauria de ser indispensable i invertir més en aquest àmbit a les escoles.
4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys? Al món existeixen molts canvis que es donen a molts i diferents àmbits actualment. Les causes, a cada àmbit poden ser diferents o poden crear sinergia a més d’una branca.
La relació i evolució entre la ciència, tecnologia i societat. Els avenços que es donen, el ritme dels mateixos i l’assimilació i posada en pràctica.
5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa Seria aplicar les noves tecnologies a l’àmbit de l’educació.
Un objecte d’estudi podria ser poder arribar aquestes noves tecnologies a tothom sense cap diferenciació.
La Tecnologia Educativa és una disciplina que té com objecte actuar en el disseny, l’anàlisi, l’aplicació i la avaluació dels processos d’ensenyament - aprenentatge.
6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement Un aprenent d’una matèria com ara, la construcció, podria ser un exemple de transmissió de coneixement.
Un exemple de construcció de coneixement seria una investigació formada per varies persones que van arribant a punts concrets avançant en algun estudi.
La construcció de coneixement seria el canvi conceptual que he donat amb tot aquest aprenentatge.

Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea". El context es una part important que la persona, depenent de la visió que aquesta li dona, pot utilitzar per fonamentar idees o accions.
10
El context modela el mapa intern de la persona i com a conseqüència els seus aprenentatges per elaborar i donar sentit a idees.

¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors. Inclusió del missatge al qual es respon, número de missatges visualitzats en les bústies compartides, signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...? Ho vaig fer al començar l’assignatura fa dos quatrimestres, però la vaig haver de deixar per un accident de moto.
Ho he fet.

Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 10 10
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 7 9
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 7 8
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 5 8
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 6 9
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 9 8
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 8 8
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 2 8
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 6 8
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 6 10

Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper? Estic oberta a canviar esquemes i a estar en un constant aprenentatge.
De moment el que he contestat, ara per ara, ho defensaria davant d’un tribunal amb més argumentacions i seguretat. He adquirit un grau de compromís molt més alt comparat amb les meves expectatives inicials.
Els defensaria davant d’un tribunal amb totes.
Han canviat els meus esquemes interns que quedaran reflectits en un futur.

Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?
Una mica feixuc començar una PAC així amb un vocabulari de moment, estrany per mi, les reflexions son interessants al igual que els conceptes que s’esmenten.
Les impressions han canviat molt respecte a la primera activitat inicial cap a millor. M’ha servit per tenir nous coneixements i que es produís en mi un canvi de conceptes important reorganitzant-los i integrant-los.

REFLEXIÓ I DE PROCÈS D’APRENENTATGE DE LA PAC.1.3.

Ara per ara, la motivació personal és més alta ja que estic immersa al mig de la materia i he esperimentat canvis i reestructuració interna que queda reflectida en aquesta pac.
La base previa era limitada i poc sólida.
He pogut reorganitzar millor els conceptes ja que al mapa conceptual de la PAC 1.3 faltaven algunes integracions, no s’apreciaven les conseqüències de la CTS en la relació ensenyament-aprenentatge i estava entre mig d’un esquema d’idees i un mapa de conceptes, encara que les relacions entre els conceptes estaven ben organitzades.

CONCLUSIONS

Fent la comparació amb la avaluació inicial i amb la posterior PAC m’anadono de tot el que he fet i del que tinc assimilat, fer la taula de l’avaluació inicial i tornant-la a respondre ara apreciu les diferencies consistentment.

La intervenció al debat, llegint la documentació i les aportacions dels companys em va fer canviar esquemes i ampliar coneixements investigant més sobre les posicions tecno-deterministes i els socio-deterministes, etc.

La tecnologia educativa no nomès serveix per l’educació o domini de les TIC sinó que és molt més, que no nomès deen dels docents, sino de la manera d’estructurar els conceptes, aprenentatges, assimilar i interioritzar els aprenentatges per part dels alumnes, i aquí intervé tothom, no nomès els docents, sino que el modelatge que fa l’infant des de que neix del context, familia, etc influeix ncrehiblement en la seva configuració i estructuració mental per poder asslir conceptes i parenentatges i experimentar canvir per a crèxer com a persona.
És important aportar técniques que ajudin al desenvolupament d’un aprenentatge significatiu ajudant així a una bna construcció de coneixements. El coneixement ha de ser construït, tèniques, ara per ara, com les TIC poden ser un començament idoni.
La motivació i implicació personal del alumne ha de ser fonamental per la recerca i adquisició de nous aprenentatges, no nomès per crear tranmissió de coneixements, sinó per construir un canvi concetual ric que portin a canvis d’actitud en la persona i una reorganització o reestructuració adient amb arguments sòlids amb una consciencia d’alló que s’està fent, creant participant.